Avui dia encara cal dedicar dies de reivindicació contra el racisme, a favor del dret a l'habitatge, per conscienciar sobre el canvi climàtic, tenim un dia per a la dona treballadora... I, malauradament, hem hagut de tipificar el dia 25 de novembre com a jornada contra les violències masclistes.

Enguany ja són 90 els feminicidis comesos a tot l'estat espanyol. Darrere d'aquesta xifra s'amaguen 90 dones amb noms i cognoms. Una quantitat esgarrifosa que sembla que cada any hauria de ser més baixa però que, malgrat això, sembla impossible de reduir. És difícil imaginar-se quantes dones més estan en perill en la mesura que la violència masclista és estructural i es manifesta a tots els nivells: a les llars, a les institucions, al carrer, a la feina; ens travessa a cada un de nosaltres i l'exercim, tot sovint, sense adornar-nos-en.

És per això que dediquem el 25 de novembre com a dia contra les violències masclistes: per evidenciar que les dones, avui encara, són ciutadanes de segona i que el risc de ser maltractades, violades i assassinades és molt més alt que el dels homes i, en moltes ocasions, es gaudeix d'una impunitat contra les dones que és avalada pel mateix sistema. Aquesta és una realitat a la qual cal plantar cara des de tots els fronts possibles; començant, per exemple, per revisar-nos a nosaltres mateixos. Parem, mirem el nostre voltant i posem-nos a treballar de veritat perquè el feminisme sigui el centre de l'acció política si volem que aquest genocidi acabi d'una vegada per totes.