Sense teatre?

Escrit per Pere Botero

Es va anunciar la seva inauguració en plena campanya electoral de les Municipals del 2019, es va inaugurar amb una rentada de cara i amb moltes mancances, i així està, el Teatre de les Naus Ayats, el que hauria de ser pal de paller de la creació cultural d’Arbúcies, està pràcticament tancat, sense activitat i sense data de reobertura o posada a punt.

No està equipat ni amb equip de llums ni de so, això obliga que, qualsevol que el vulgui utilitzar, ho hauria de llogar. Convertint en car i no rendible qualsevol acte o espectacle. Tampoc disposa de calefacció, per tant, bona part de l’any no és funcional, ja que les solucions provades de posar canons d’aire calent han resultat massa molestament sonores i de consum insostenible.

A més d’aquests mínims imprescindibles, hi ha altres factors que fan que l’equipament no estigui a l’altura d’una instal·lació moderna, com per exemple les barres per penjar focus i decorats no mòbils, que obliguen enfilar-se a vuit metres d’alçada a cada muntatge o el pati de butaques pla, impensable en qualsevol teatre actual.

I el fet de tenir aquesta instal·lació no operativa coincideix en el temps en què s’ha tancat el Teatre del Centre Parroquial. Sí, el teatre que es va aixecar i reformar amb l’esforç altruista de molts arbuciencs, que ha estat bressol dels grups de teatre locals des de fa cent cinquanta anys, està tancat. La deixadesa i manca d’inversió per part de la Parròquia o el Bisbat i la indiferència municipal han fet que el teatre del Centre sigui obsolet i inservible.

Per tant, Arbúcies viu el contrast de tenir grans actrius i actors, professionals i amateurs, grups i entitats que estan obtenint reconeixement arreu del país, que ens fan sentir molt orgullosos de la nostra gent, però que no disposen d’una sala teatral per poder representar els seus espectacles (Més enllà de teatre de Cal Xic per obres de petit format).

Sabem que vivim temps complicats, l’esclafit, el Glòria i la pandèmia ho han trastocat tot, però és un greu error posar la cultura a la cua de les prioritats. La cultura ens fa millors, més sans, més feliços i és l’obligació de tots els governants apropar la cultura a la gent.

I no tot és, només, problema econòmic, es podria començar per involucrar als interessats, muntar una taula participativa amb tots els grups i entitats teatrals d’Arbúcies, mirar de fer una agenda conjunta, establir prioritats i alternatives, calendari de possibles inversions, confegir conjuntament una programació cultural global, diversa, estable, a gust i amb la implicació de tothom, d’on sorgiria l’organització de mostres, concursos i esdeveniments teatrals i culturals que Arbúcies mereix.