Escrit per Núria Batlle i Julià, regidora de la CUP Arbúcies entre el 2019 i el 2020

Arbúcies té un problema i aquest es diu Entesa. I us preguntareu que qui sóc, jo, per dir això, si porten tres eleccions municipals guanyant per majoria absoluta. Potser el problema és meu?

No ho negaré pas, tinc un problema molt gros i és que no suporto la política feta amb hipocresia, aquella que compra els vots a canvi d'una feina precària, aquella que deixa perdre un projecte de biblioteca per executar polítiques d'obra pública populistes. No suporto la polítique que no pot parar de demanar crèdits perquè no és capaç de posar-se les piles per eixugar un deute enorme (al·lucinant!); que dificulta l'empadronament, o que es nega a aplicar un sistema de recollida del porta a porta. No suporto aquesta política, si és que se'n pot dir així.

Després de la meva experiència com a regidora a l'oposició, puc assegurar que Entesa no juga net. Que l'amenaça i el menyspreu és la manera que té de relacionar-se amb altri. Sí, és cert que Entesa trepitja molt de carrer, raspallant esquenes de persones i entitats, amb un gran somriure a la cara. Però que res d'això us enganyi: sota la disfressa de xaiet hi trobareu el llop. I ja, a hores d'ara, no tinc cap por de dir el que dic. De fet, no n'he tingut mai, de por, però en general percebo un ambient atemorit. És una sensació que sempre he tingut i m'ha molestat, i no m'hi adapto. No sé conviure amb aquesta por generalitzada al “què diran” si es fa això o es fa allò. És una llàstima tenir temor a establir segons quines relacions humanes simplement per pertànyer a una ideologia política determinada, i ser vist i, per tant, anar a parar a la llista negra. Però ho entenc. Ara ho comprenc, perquè hi ha qui no hem estat mai políticament correctes, ni als plens ni a les xarxes socials, i la bel·ligerància, a l'hora de dir les coses, acaba passant factura, no a nivell polític, sinó personal.

Entesa te molt de poder. Amb el regne de la por instaurat és molt fàcil que els sigui tan poc dificultós governar. Només necessiten la confiança del poble cada quatre anys, perquè dipositi el seu vot i puguin continuar vivint “del cuento”. En el meu discurs de comiat com a regidora ja ho vaig dir, però ho repeteixo: “El poder embruta aquells que l'abracen”. No vulgueu tenir-lo, però tampoc el cediu a llops que viuen la vida com si fos un carnaval disfressats de xaiets.

Ja ho veieu, no m'estic de res de dir el que penso. I desitjo que, pel bé d'aquesta vall, a poc a poc es produeixi un despertar general, perquè si no, tindrem Entesa durant anys i panys. Hem de perdre la por de manera col·lectiva, perquè si som pocs, ja veieu què passa: que ens quedem sols.

Dit això, que no és poc: gràcies per llegir-me. Ja sabeu que estic a la disposició del que faci falta!

Salut i alegria!