L'ajuntament posa traves en els empadronaments

La Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) el passat 29 d’abril informava que l’Ajuntament d’Arbúcies posava traves a les persones que es volen empadronar a Arbúcies.

Quan ens volem empadronar en algun lloc, hem d’anar a l'Ajuntament i ens demanaran una sèrie de documentació:

  1. DNI, NIE o passaport
  2. Contracte de lloguer al nostre nom o escriptura de propietat.
  3. Cèdula d'habitabilitat.
  4. Còpia de la fiança dipositada a l'INCASÒL (lloguer al nostre nom).
  5. O bé, una autorització del propietari i del titular del contracte.

Pot semblar lògic i, de fet, molts ajuntaments de Catalunya demanen aquest tipus de documentació, però aquí ja detectem dos requisits que no encaixen amb la normativa.

En primer lloc, per què ens demanen la cèdula d'habitabilitat, si el padró no serveix per controlar les condicions higièniques i sanitàries dels habitatges?

Els ajuntaments han de controlar aquests aspectes, però no s'ha de fer servir com a una raó per no empadronar.

Hi ha persones que no es poden empadronar perquè no tenen diners per pagar la cèdula, perquè viuen en un mas amb plaques solars (i sense llum connectada a la xarxa tens problemes per obtenir la cèdula) o perquè viuen en una casa antiga i en aquests moments no consta com a habitable.

En segon lloc, l'ajuntament d'Arbúcies també demana la fiança entrada a INCASÒL. Aquest és un altre requisit sense fonament, perquè es tracta d'un servei que ofereix INCASÒL als arrendataris i arrendadors, però en cap cas és obligatori fer-ho.

Tristament, les traves no acaben aquí. Diversos testimonis afectats ens han fet saber d’un requisit - no escrit- que es suma a les traves anteriors.

Si vols empadronar-te a casa d'una persona, fins i tot si compleixes tots els requisits anteriors, però no ets família directa amb el mateix cognom, no et pots empadronar.

Des de fa més d'un any l'ajuntament d'Arbúcies està denegant empadronaments per aquesta raó.

Per últim, moltes de les persones que s'estan queixant d'aquesta situació són persones d'origen estranger, fet que demostra que hi ha un punt de racisme institucional en aquest fet.

La pregunta és: per què? Potser per evitar els “pisos pateres”? Si aquesta gent troba feina a Arbúcies, vindrà i hi viurà igualment. A més a més, pisos amb moltes persones visquent-hi és evident que hi són malgrat se’ls dificulti el padró.  

Per  evitar els pisos ocupats? Negar el padró a algú no evitarà que hi hagi pisos ocupats. De totes maneres, si no es vol empadronar en un pis ocupat, sempre es pot fer un empadronament social com recull el Reial Decret 1690/1986, que en l’article 54 assenyala que «Tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s en el padró del municipi en el que resideixi habitualment.»

Mapa de TV3 arran de les queixes per falta d'empadronament. 29 d'abril de 2020

Cap on ens porta aquesta política d'empadronament?

A nivell pràctic, si totes les persones que viuen en un municipi no estan empadronades, no sabem de forma exacta quantes persones som al poble ni quina és la nostra realitat demogràfica. Aquest fet dificulta deduir quines són les necessitats reals de la nostra vila.

En el context de pandèmia actual, no tenir controlada la població que tenim és un risc per a tothom. A més a més, l’article 12 de la Llei Orgànica 4/2000 sobre els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya, apunta que la inscripció al Padró municipal és el requisit imprescindible per a l'accés i l'exercici del dret a l'assistència sanitària.  D’aquesta manera, les persones que se’ls nega el padró no poden obtenir la carta sanitària.

No estar empadronat també impedeix apuntar-se com a demandats de feina al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC),  accedir a cursos de formació o apuntar-se a la Garantia juvenil, en cas de ser joves.

Les persones amb fills, tenen problemes per inscriure-les a  l'escola, a l'institut o a la llar d'infants.

A un nivell més profund, aquesta forma d'actuar va essent una llavor de discriminació que es va estenent.

Posar traves a l’empadronament fa que les persones que ho pateixen se sentin excloses, rebutjades. I malgrat viure a aquí, esdevenen ciutadans d'Arbúcies de segona.

Aquest fet, sumat a la manca de polítiques de cohesió social i  interculturalitat,  no ajuda a què la convivència social del municipi millori, ni tampoc potencia que ens puguem beneficiar de la riquesa que té ser un poble amb persones d'origens diversos.

Tot plegat, a poc a poc, va corcant aquella imatge en què Arbúcies havia esdevingut: un exemple a seguir com a poble d'acollida.