Escrit per Arnau Tolrà

La riera d'Arbúcies, una de les vèrtebres més notables i emblemàtiques del riu Tordera, ha sofert recentment una degradació destacada del seu hàbitat més valuós: la verneda.

Els verns havien acompanyat les aigües del seu tram mitjà des de temps immemorials, configurant una comunitat ecològica de gran valor natural que avui és considerada com a hàbitat d'interès comunitari de conservació prioritària per la directiva europea.

La protecció legal de la riera d'Arbúcies és (o hauria de ser) sinònim de la protecció de la verneda que li és intrínseca, la qual compta amb espècies escasses en l'àmbit català, com ara el buixol, la consolada i la canuguera, que en aquestes vernedes es troben prop dels seus límits meridionals.

El temporal Gloria va tenir alguns efectes positius en termes ecològics, i també molts efectes negatius en la majoria d'altres àmbits, un d'aquests últims fou indubtablement la programació d'actuacions de “neteja fluvial” desproveïdes de consens científic i supervisió.

Els arbres tombats, elements fonamentals i transcendentals per a l'ecosistema fluvial, segueixen generant una certa alarma en una part de la població que ràpidament és aprofitada pels cerca-subvencions. Unes actuacions que havien de centrar-se en punts conflictius per la seguretat humana (per exemple, el peu dels ponts), o en els indrets especialment devastats, s'han generalitzat per bona part de la riera d'Arbúcies, on, per afegit, s'ha procedit de forma especialment intensa.

El resultat ha estat una degradació substancial de l'ecosistema fluvial; deixant extensos trams sense cap arbre en peu, eliminant vernedes antigues, alterant la morfologia natural de l'espai fluvial, entrant dins la llera amb maquinària pesada i, amb tot, comprometent la supervivència de les espècies més vulnerables de la zona.

Les actuacions efectuades, més de ser contràries a la conservació dels valors naturals pels quals la riera d'Arbúcies compta amb tres figures de protecció, han dissolt la resta de funcions dels boscos de ribera, els quals és ben conegut que retenen el sòl, impedint-ne en bona part l'erosió i la inundació dels conreus adjacents al riu.

Així, en el supòsit d'un altre Gloria, amb la situació heretada d'aquestes actuacions, de ben segur que augmentarà de forma notable la reactivitat de la riera, intensificant l'erosió del sòl i, per tant, tenint majors conseqüències negatives sobre l'agricultura local i en alguns casos, fins i tot, sobre l'activitat industrial.

Urgeix deixar enrere el paradigma de les lleres brutes, pel bé de la conservació del paisatge, de la biodiversitat i de la producció local. Urgeix que les actuacions que es programin dins l'espai fluvial no tornin mai més a ser unilaterals i rebin el consens de tots els àmbits afectats.